Poema primer

I què et podré dir jo,
dels pastissos, si no en puc menjar,
de la dolçor d'un petó innocent,
si sempre té tothom connotacions sexuals.


I què puc pensar de tot això
si exhausta remiro els fulls d'un abans,
i tan sols hi ha miralls trencats
i diamants falsificats.


Tot m'és una imitació,
jo mateixa imito allò que era,
i allò que he vist,
fins al punt de no saber,
si sóc jo,
o jo no és,
ja pel simple fet del temps,
i el canvi.