Estimada vida,
Voldria jo recordar-te
Que no tenim massa temps.
Que vull que tornis a córrer,
Però que facis lent el rellotge passar.
Voldria valorar-te tant
Com fan aquells que no et tenen
I que un dia et van perdre pel camí.
I voldria disculpar-me per quan et menyspreo
Aquells dies que t’allevo de monòtona mentre
No aixeco el cul del sofà.
Voldria dir-te tantes coses vida,
Si fossis corpòria,
Que després m’adono que justament per això
Ets una cosa abstracta,
i mai deixes rastre
en tot allò material.
No hay comentarios:
Publicar un comentario