El destí

No crec en el destí o la superstició, mai hi he cregut tot i el notable interès cultural que em desperten les dones que et llegeixen el futur o les malediccions que els Déus t’envien quan et cauen dos grans de sal. No hi crec, en el destí, però si en la probabilitat. Ningú ens ha escrit un camí però si que hi ha coses molt impossibles, per a cadascú diferents. No som dins una gàbia però si en una illa. És clar que sempre tenim la llibertat de nadar un tros, però no ens sentirem còmodes, sinó que haurem de fer esforços immesurables (que aniran en augment), al estar fora del nostre abast. I no em serveix l’expressió “com un peix dins de l’aigua”, perquè no som peixos i l’aigua ens ofega.